Women are beautiful

Miro endavant i me’n enric del món que m’envolta; no m’importa qui em pugui veure o qui m’estigui mirant; no m’importa el que pensin de mi. No entraré a la teva botiga a comprar una corbata pel meu marit, perquè no tinc marit, ni penso tenir-ne, perquè no el necessito, perquè sóc una dona autosuficient, perquè els rols estan canviant. Sóc un nou actor d’aquesta societat que durant anys ha estat dominada per homes. Sóc una neoyorkina dels anys 60 a través de la Leica de Garry Winogrand.

Jo sóc sofisticada i refinada, i, al contrari del que aquests que m’envolten puguin pensar, tot el que tinc ho he aconseguit pels meus propis mitjans. He estat la primera de la meva promoció en una facultat de dret on, fins ara, només hi accedien els homes. Seré la millor advocada de la ciutat i lluitaré per assolir l’emancipació de la dona i la transformació social femenina que ja s’està iniciant a tants països.

De veritat penses que aquest vestit es massa curt? Jo no ho crec pas. Tinc les cames boniques, les vull lluir i no em molesta que me les mirin. Sóc ben lliure per fer-ho! Sóc natural i espontània. Sóc independent i lluitadora. No m’amago de res, no tinc vergonya; no tinc por de viure al màxim ni d’experimentar, passar-ho bé i arriscar-me per aconseguir allò que desitjo.

Segur que et resulten familiars alguns escenaris, amb la seva arquitectura artificial i urbanita; segur que et sonen algunes escenes, amb  les seves heroïnes tant llunyanes com properes; segur que coneixes algunes cares: desenfadades, descarades, inoportunes, atrevides, desvergonyides, múrries, agosarades... segur que es repeteixen algunes situacions i comportaments que ja es van viure en un espai i un temps molt concret d’especial transcendència. I així ho va saber veure Winogrand, combinant l'espontaneïtat amb una aparent confusió, que no és més que la consciència de la complexitat del món que fotografiava. Un món i una realitat naturals, sense retocs, modificacions ni idees afegides. La transformació va començar fa 50 anys, però encara queda molt per fer. I és que les dones estem canviant el món.

No em molestis, que tinc pressa. Si vols, pots venir a veure’m, fins el 4 de juny, a la Fundació Foto Colectania (http://www.colectania.es/index.php?i=2) de Barcelona, en una exposició procedent de la col·lecció de Lola Garrido.  

Pertanyo a una vuitantena de fotos de la sèrie Women are beautiful que Garry Winogrand va fer entre 1960 i 1975 a Nova York. L’objectiu de Winogrand érem nosaltres, les dones, descuidant sovint la resta de la composició. L’autor era molt respectuós amb nosaltres, tot i l’elevat component sensual i eròtic d’algunes de les instantànies. Amb els nostres retrats va plasmar com ningú la transformació social femenina de les dècades dels 60 i 70 i va canviar el rumb de la historia de la fotografia, donant pas a l’anomenat street photography.